Em pregunto si es pot afegir quelcom més sobre la crisi econòmica que no s’hagi deconstruit prou als diaris, debats televisius, ponències, sobretaules i converses d’ascensor. La majoria en van plenes de dades, ratis i indicadors. Els mateixos que no van servir per a prevenir-la, són ara els que constaten l’evidència si bé insuficients encara, per a donar una predicció consensuada de la seva fi. Racionalitzar la crisi posant l’accent en el percentatge d’atur, l’inflació o el PIB és una forma estèril de cercar la solució a un problema profon. És la mateixa conducta que té aquell estudiant més preocupat per esgarrapar unes dècimes i arribar al cinc que realment fer autocrítica de si ha treballat i estudiat el suficient.
